diumenge, 25 de novembre del 2012

I per acabar...

Per poder tancar aquest blog voldríem fer un petit recull dels coneixements principals extrets en tot aquests procés:ç

Per començat, hem aprés que tots els elements de l'estany tenen un paper imprescindible a l’hora de regular, donar vida i equilibri al nostre microecosistema.
Hem volgut potenciar molt la idea de que un mircroecosistema és la relació entre els éssers vius que hi habiten i el medi,  ja que gràcies a l'actuació del medi i dels èssers es crea un equilibri i una harmonia per a poder viure que, en el cas de que faltés algun, es crearia un desequilibri com és, per exemple, l'excés d'algues per la desaparició dels peixos. Per tant, trobem que hi ha una dependència entre els diferents organisme: en primer lloc s’alimenten entre sí formant així una cadena alimentaria en la que tots són necessaris però creiem que té un paper destacable els microorganismes (èssers no visibles) perquè actuen sobre tot el medi i són aliment per a molts organismes i s’alimenten dels èssers morts. No només s’alimenten sinò que a més a més en aquest equilibri també hi juga el paper que desenvolupa cadascú dins el conjunt d’èssers, per exemple, els microorganismes tenen una funció descomposadora i les algues donen hombra a els habitants de l’aigua. Per tant, hi ha una interacció entre èssers però cal dir també, que hi ha una interracció entre èssers i medi.És molt curiós l’ubicació que té cada organisme en l’espai, aquesta ubicació respon a les necesssitats que cada habitant té per a poder viure en el medi. Hem trobat dos aspectes que argumenten l’ubicació de cadascú: segons la seva alimentació i segons el seu medi per a poder viure. Per exemple, les serps d’aigua sovint les trobem  bussejant entre les roques de l’estany per tal de no ser vistes per les seves presses, les granotes viuen a la zona papirs, ja que el seu hàbitat és semiterrestre i allí estan al mateix temps en el hàbitat terrestre com a l’aquàtic, el qual és imprescindible per reproduir-se, pondre els ous i mantenir la pell en bones condicions.
Per tant, entre tots els èssers vius de l’estany hi ha interaccions al igual que amb el medi directa o indirectament.
Al començar aquesta investigació, ja vam trobar una idea molt potent en el moment que ens va sorprendre la gran quantitat d’algues a l’estany : el canvi o modificació del medi al llarg del temps. I és que el medi està en constant canvi com a resultat de la interacció amb els éssers vius que hi habiten. Per tant tornem a trobar la importància entre el medi- éssers vius i la gran capacitat d’adaptació que té el medi cap als éssers vius i ells cap al medi.Per tant podem dir que en un microsistema hi ha: una gran dependència dels uns amb els altres, una constant interacció amb el medi i altres éssers vius, diferents maneres de viure dins d’un mateix entorn( cada animal s’adapta al medi tenint en compte les condicions necessàries per a sobreviure) i un equilibri on tots tenen un paper molt important en la vida dels altres.

Per finalitzar, hem après a anar seguint el treball segons els problemes o incognites que se’ns ha presentat a partir de l’observació directa a l’estany. Aquesta metodologia de treball científica ens ha semblat un recurs amb el qual els nostres alumnes, a partir d’una pregunta amb potencialitat, van adquirint progressivament coneixements i quant més coneixements més preguntes es fan. Els alumnes són la guia del seu propi coneixements segons què és el que vol adquirir i per tant cobreix les seves inquietuds segons els seus interessos.



dissabte, 24 de novembre del 2012

Com s'alimenten els nostres éssers?


A partir de l’observació de la quantitat d’algues hem volgut investigar si hi havia altres éssers que regulaven la quantitat d’algues.

Ens hem familiaritzat amb els éssers que hi viuen i que formen aquest ecosistema per tal d’interessar-nos per quins éssers hi havia i de què s’alimenten cada ésser.

Aquest ha estat el diàleg que ens ha portat a parlar de l’alimentació de cada ésser que hi conviu en el nostre estany.

-Sabem que els peixos s’alimenten d’algues, però hi els altres animals?

-Jo sé que les granotes s’alimenten d’insectes, però de res més?

-Jo tenia entès que les granotes s’alimenten d’insectes quan són adultes però els capgrossos no s’alimenten d’insectes...

-Llavors de què s’alimenten els capgrossos?

-Per a que tots aquets éssers es mantinguin en el nostre estany és fonamental alimentar-se... llavors on troben el seu aliment? I de què s’alimenten?

-Perquè es compleixi aquets ecosistema tots formen una cadena on participen diferents espècies, i per això és mantenen vius en el nostre estany.

-Com és forma aquesta cadena? Quins elements necessiten per que es mantingui?

-Si desapareix una espècia deterioraria les altres espècies?

Podríem classificar doncs els éssers vius que hi conviuen en l’estany segons com i a on s’alimenten.

Són els peixos els únics que s’alimenten d’algues?

Per tal de saber si hi ha altres éssers vius al nostre estany que regulen el creixement de les algues primer ens hem d’interessar i observar per veure el tipus d’essers vius que hi conviuen i que regulen el nostre Micro ecosistema:
Els éssers vius visibles i no visibles i les funcions que tenen dins del nostre ecosistema són els següents per tal d’organitzar-los d’alguna manera tindrem en compte la seva alimentació i així classificarem els éssers vius segons siguin: organismes productors,consumidors primaris i consumidors secundaris.


Els organismes productors: són les algues i plantes, ja que són elles mateixes capaces de produir el seu propi aliment.




Consumidors primaris: són els éssers vius que s’alimenten de plantes o algues.
Consumidors secundaris: són els animals que s’alimenten d’altres animals.

Cal dir que és molt important parlar de l’aigua que trobem, en aquest cas és l’aigua estancada que ens aporta els mineres i altres substàncies abiòtiques, aquestes són els components no vivents necessaris per a tots els éssers vius.
Organismes productors que trobem al nostre estany
·         Algues: les algues es desenvolupen amb la llum del sol, la temperatura de l’aigua i dels fosfats i nitrats que troba a l’aigua.
Les algues serveixen d’aliment per als peixos i altres éssers vius de l’estany com poden ser les larves d’insectes,larves de mosquit, larves vermelles...
·         Plantes aquàtiques: Transformen l’energia solar i subministren aliment al plàncton animal del qual s’alimenten organismes de major mida, com els peixos. Els lliris d’aigua, altres vegetals emergents, i les plantes que viuen en els fons són també productors que alimenten a organismes de major mida a la cadena alimentària dels estanys. Les flors, les herbes i les fulles converteixen l’energia solar en energia química utilitzable pel món animal.
Consumidors primaris
·         Microorganismes: es troben a tot arreu i tenen la funció de descomposar la matèria orgànica feta a trossets minúsculs per altres que no deixen per dolent allò que encara es pot aprofitar. Masteguen fulles i altres deixalles orgàniques.
·         Mosquits: Les larves i mosquits s’alimenten de les algues que troben a l’estany i aquets insectes serveixen d’aliment per a les granotes. Solen situar-se damunt de la vegetació de l’estany.
·         Capgrossos: els capgrossos s’alimenten d’algues i d’altres plantes aquàtiques fins que és fan adults.
·         Els cucs i els escarabats:S’alimenten de plantes i residus vegetals i solen situar-se sota terra.
·         Fongs: és un tipus de microorganisme, els fongs i els bacteris són des componedors. Desintegren les restes vegetals en nutrients que les plantes en creixement poden extreure del terra.
Consumidors secundaris
·         Serps d’aigua:s’alimenten d’altres animals petits com sargantanes,peixos,ous de peixos... elles estan en els seus propis caus i solen estar molt amagades, només surten quan s’han d’alimentar.
·         Aranyes: S’alimenten només d’animals vius i les trobem a sobre de la vegetació de l’estany.
·         Granotes aquàtiques: les granotes tenen la funció de mantenir a ratlla les poblacions d’insectes d’un estany, a banda d’alimentar-se d’insectes també s’alimenten d’altres granotes,capgrossos,ous de peixos,i peixos petits.
A les granotes els hi agrada l’aigua quieta i silenciosa.
Les granotes es situen on estan les plantes naturals, ja que aquestes serveixen per atraure insectes i així les granotes puguin alimentar-se.
L’aigua on convisquin les granotes no ha de ser cristal·lina sinó que ha de mantenir un estat més natural, amb una mica de matèria orgànica i algues que serveixin d’aliment per a larves d’insectes.
Depredadors externs:
No tenen un medi fix, sinó que al ser externs no és situen en un lloc en concret.
·         Gats: s’alimenten d’altres animals i de  plantes.
·         Aus: D’alimentació especialitzada, les aus mengen sovint formigues.
Un cop ja sabem de què s’alimenta cada espècie veiem que tenen una relació entre ells i que formen una cadena alimentària(fonamental per al desenvolupament d’un ecosistema).
A partir de la següent foto observem la cadena alimentària i on està situada cada espècie.

La cadena alimentària doncs s’inicia amb els vegetals ja que tenen la capacitat de crear matèria viva a partir inert, per això se’ls denomina productors. Al següent grau de la cadena trobem als animals que s’alimenten dels productors i que reben el nom de consumidors primaris i aquets mateixos serveixen d’aliment pels consumidors secundaris.
Per tancar la cadena apareixen els bacteris que tenen la funció de descomposar les plantes i els animals, gràcies aquesta descomposició apareixen els elements simples que són utilitzats d’aliments per les plantes.
Per tal de fer una relació de com s’alimenten els animals del nostre estany em fet la següent cadena amb tots els animals que hi trobem:



Conclusions
·         Observem els diferents tipus d’éssers que hi conviuen en el nostre estany i trobem que cadascú ocupa un espai propi
·         Els éssers és classifiquen en tres grups segons la seva alimentació.
·         Descobrim que entre ells formen una cadena alimentària i que per tant cada ésser s’alimenta d’un altre segons les seves característiques.
·         Els capgrossos s’alimenten d’algues fins que són adults que s’alimenten d’insectes.
 
·         A partir de la cadena alimentària veiem com els animals s’autoregulen entre ells i per tant formen un ecosistema.

 









Els habitants del nostre estany. ELS MICROORGANISMES (Part 2)


- Com podriem fer una observació dels microorganismes del nostre estany?
Després de totes aquestes informacions creiem convenient corroborar i ampliar la informació a través de l’ús d’un microscopi òptic al laboratori:
Principals elements d'un microscopi:
1.ocular 2. revòlver; 3. objectiu;
4. mecanisme d'enfocament; 5. platina;



Ho volem fer així per tal de fer-ho més vivencial i, per tant, s’entén millor el coneixement, s’emmagatzema millor i  es passa de ser informació abstracte a més real i demostrable.

Hem organitzat aquesta sessió seguint els següents passos:
Hem agafat una mostra de l’estany que conté l’aigua, amb algues i amb restes orgàniques difícils d’identificar.




A continuació, hem decidit organitzar la nostra observació separant els elements d’aigua, algues, restes com fulles i elements no identificats a causa de la descomposició.
1. Algues
El que voliem veure eren les seves cèl·lules.
Què hem vist?


Així són les cèl·lules de les nostres algues

Són organismes unicel·lulars que han format col·lònies i van formant aquest color verdós.

2. Fulla
Voliem veure les seves cèl·lules i si hi habitava algun microorganisme
Què hem vist?


Cèl·lules fulla

No hem vist cap organisme però estem convensudes de que si hi hagues més augments hi trobariem vida microscopica perquè estem veien que té les cèl·lules mortes i està en procés de descomposició (funció dels microorganismes).

3. Element de l’estany no identificat per la descomposició.
Volem mirar d’identificar què és, veure si hi habiten microorganismes.

 Què hem vist?

Mostra no identificada. Tot i el nivell de putrefacció, creiem que és un cadàver de peix.

Zooplàncton dins de la mostra




















Fitoplàcton dins de la mostra

Ens hem adonat que a mesura que donem més augments en el microscopi hem trobat oganismes més minúsculs i amb estructures més senzilles. I que tots estàn actuant en la descomposició de la matèria orgànica, alimentant-se d'aquest cadàver.

4. Aigua
Volem veure si existeixen microorganismes en l’aigua del nostre estany
Què hem vist?

Microorganismes que habiten en l'aigua de l'estany

Observant l'aigua amb el màxim augment hem trobat com petits puntets que es movien per tota la mostra. Aquests puntets eren microorganismes que habitaven en l'aigua del toll.

A continuació us deixem un video de youtube sobre una classe que ha fet el mateix experiment que nosaltres amb els elements d'un aiguamoll i troben microorganismes semblants als nostres. Així podreu veure més clar i més vivencial com ho hem fet nosaltres i què hi hem trobat:



CONCLUSIÓ
- Segons les característiques dels microorganismes podem trobar tres tipus: a
rqueobacteri, bacteri i eukarya. En el nostre estany podem trobar-ne els tres però sabem a ciència certa que hi habiten segur els bacteris i els eukarya per la informació sobre on es troben.

- Sabem que els microorganismes, encara que no els veiem són omnipresents, és a dir, estan per tots els racons i que tenen com a principals funcions
 reciclar la matèria de la naturalesa, és a dir, de descomposar i netejar l'estany d'aquells èssers morts i transfomar-los en elements reutilitzables com per exemple, aliment per les plantes i de ser ells mateixos alimentació d'altres formant així una cadena alimentària.

- Des del punt de vista microscopic trobem vida en constant moviment i actuant sobre tot el medi. Els èssers vius que trobem al nostre estany són de tamanys molt variables. Per exemple, en el medi aquàtic, podem anar des dels peixos o les serps d'aigua fins als microorganismes que hem visualitzat en el microscopi i possiblement podriem trobar vida encara més microscòpica. Aquest microbis interactuen amb la resta d'èssers i amb el medi produint canvis en ells.











Els habitants del nostre estany. EL MICROORGANISMES (Part 1)


- En les entrades anteriors hem parlat de la cadena alimentària del nostre estany on tots tenen una funció i un lloc a ocupar, però... i aquells èssers invisibles?Jo crec que hauriem també de coneixe’ls.
- Què vols dir aquells èsser invisibles?
- Que jo sé que a part de tots els èsser visibles també n’hi ha uns que no són visibles i que també hi són presents a l’estany i actuen.
- Sí, els microorganismes!
- Val, però quins tipus de microorganismes podem trobar al nostre estany?
- I con que hem dit que tots els èssers vius de l’estany tenen la seva funció, quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
-  A mi m’agradaria poder veure els nostres microorganismes! Com podriem fer una observació dels microorganismes del nostre estany?
Preguntes:- Quins tipus de microorganismes podriem trobar al nostre estany?

- Quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
- Com podem fer una observació dels microorganismes del nostre estany?




Quins tipus de microorganismes podriem trobar al nostre estany?
Creiem que abans d’anar directes a quins tipus de microorganismes podriem trobar, hauríem de cercar una mica d’informació general sobre què són els microorganismes per a tenir-ho ben clar:
Un microorganisme o microbi és un organisme tan petit que és invisible a l'ull humà, sense ajuda d'un microscopi òptic o microscopi electrònic. En general, el terme es fa servir per referir-se a qualsevol sistema biològic unicel·lular però, de fet, molts microorganismes poden formar colònies que són visibles.
Per tant, ens adonem que tenim dos opcions per a poder observar els microorganismes: el microscopi òptic i el microscopi electrònic.
Gairebé la majoria dels microorganismes són procariotes perquè no tenen nucli, però també hi ha eucariotes. Es classifiquen en tres dominis.
Arqueobacteri: Els arqueobacteris, com els eubacteris, són procariotes que manquen de nucli cel·lular o qualsevol altre orgànul dins les cèl·lules. En el passat, se'ls considerà un grup inusual de bacteris, però com que tenen una història evolutiva independent i presenten moltes diferències en la seva bioquímica respecte a la resta de formes de vida, actualment se'ls classifica com un domini distint en el sistema de tres dominis. Algun dels aspectes diferenciadors de la bioquímica dels arqueobacteris són les seves membranes cel·lulars.Els arqueobacteris existeixen en una gran varietat d'hàbitats, són una part important dels ecosistemes globals, i podrien representar fins a un 20% del total de biomassa de la Terra.
Els podem trobar en molts hàbitats i molt variats com per exemple:  als guèisers, xemeneies mineralitzants, aiguamolls, clavegueres, els oceans, el sòl,  llacs salats...

Bacteri: Els bacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars. Solen mesurar uns quants micròmetres de llargada i presenten una gran varietat de formes, que van des d'esferes fins a barres i espirals.Els bacteris són omnipresents a tots els hàbitats de la Terra, on viuen al sòl, en aigües termals àcides, residus radioactius, l'aigua i les profunditats de l'escorça terrestre, a més de la matèria orgànica i els cossos vivents de plantes i animals. Els bacteris tenen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants dels seus cicles depenen d'ells, com ara la fixació del nitrogen de l'atmosfera i la putrefacció. Se'ls classifica com a procariotes (cel·lules sense nucli)
Eukarya:
El domini Eukarya inclou a tots els microorganismes amb estructura cel·lular eucariota així com les plantes i els animals, que són els eucariotes més recents des del punt de vista evolutiu. Dins del domini trobem organismes com les algues que estàn distribuits en ambients terrestres i aquàtics i que són els principals productors primàris en la naturalesa. Els fongs, heteròtrofs (s’alimenten de matèria orgànica que obtenen d’altres èssers vius),són importantíssims en els processos de biodegradació (descomposició orgànica) i reciclatge de la materia orgànica en el sól i en altres ecosistemes.


No passa el mateix amb els protozous, que són móbils, es troben en hàbitats aquàtics i molts són patògens(productors de malalties) d’animals i de l’home.


Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre, tan sols s'han descrit unes 8.000 espècies microbianes dels aproximadament 3.000.000 que es calcula que existeixen (segons Loveland-Curtze).
Els microorganismes es troben arreu en la natura, incloent molts hàbitats en condicions extremes d'humitat, temperatura o pressió: fons oceànics, deserts, gèisers, l'Antàrtida, etc. Es coneixen alguns microbis que són capaços de resistir força temps en el buit, i d'altres d'extremadament resistents a la radioactivitat. També existeixen organismes que són capaços de resistir temperatures (altes i baixes) extremes i concentracions de sal molt elevades. Aquest tipus de microbis, normalment bacteris i arqueobacteris s'anomenenextremòfils.
Els microorganismes també interaccionen amb a majoria d'organismes multicel·lulars. Fins i tot el cos humà es ple de microorganismes que no són perjudicials, o que fins i tot són beneficiosos. També hi ha molts tipus de microbis que poden produir malalties (patògens). D'altres microorganismes s'aprofiten en molts processos biotecnològics: fermentació del pa, producció debegudes alcohòliques, purificació d'aigües residuals, etc.



A partir d’aquesta informació i relacionant-la amb el nostre estany sabem que ens podem trobar tots els tipus de microorganismes: Arqueobacteri, bacteri, eukarya.
D’arqueobacteris poden haver-hi presència, ja que el seu hàbitat tendeix a estar en zones amb presència d’aigua però igual que és possible, no ho sabem a ciència certa.
Podem assegurar que en el nostre estany hi ha presència de bacteris perquè són omnipresents, les algues del nostre estany en contenen. Igual que els bacteris, podem assegurar també que hi ha Eukarya perquè el contenen les algues i, evidentment, en el nostre estany hi ha una gran quantitat.

- Quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
Els microorganismes es troben en qualsevol lloc. Colonitzen tots els medis i realitzen papers molt importants en la biosfera.
En els ambients aquàtics, els organismes predominants són microorganismes fotosintetitzadors: algues en les aigües superficials, i bacteries en les zones profundes i aigües estancades.
Les algues que suren dins d’un medi aquàtic constitueix el fitoplàcton i són la base alimentària dels petits animals que formen el zooplàncton, sent consumidors a la seva vegada pels invertebrats i vertebrats aquàtics.




Fitoplàcton

Zooplàncton

Per una altra part, els microorganismes intervenen de manera decisiva en el reciclatge de la matèria en la naturalesa.
Els microorganismes descomponedors, descomponen la matèria orgànica del medi, alliberant els seus components minerals, de manera que puguin ser reutilitzats per les plantes. Duen a terme una funció higiènica importantíssima per a la biosfera, contibuent de manera trascendent en la formació del sól.
Els microorganismes extranyament es presenten aïllats en la naturalesa; generalment conviuen amb altres organismes. Entre aquests s’estableixen interrelacions que poden ser mútuament beneficioses (simbiosis), com és el cas de les bacteries de la flora intestinal i el nostre organisme: l’estòmac e intestins humans ofereixen alberg i aliment a certs microorganismes i, a canvi, aquests realitzen determinades fermentacions, de les quals s’obté productes assimilables pel cos humà i sintetitzen algunes vitamines que necessitem.
En la naturalesa existeixen també relacions de simbiosi amb microorganismes.Per contra, existeixen també relacions en les que aquests s’aprofiten d’altres organismes sense cedir-ls’hi res a canvi (parasitisme),ocasionant un perjudici i a vegades una malaltia.


Els microorganismes del nostre estany tenen la funció de reciclar la matèria de la naturalesa, és a dir, de descomposar i netejar l'estany d'aquells èssers morts i transfomar-los en elements reutilitzables com per exemple, aliment per les plantes i de ser ells mateixos alimentació d'altres formant així una cadena alimentària.