Per començat, hem aprés que tots els elements de l'estany tenen un paper imprescindible a l’hora de regular, donar vida i equilibri al nostre microecosistema.
Hem volgut potenciar molt la idea de que un mircroecosistema és la relació entre els éssers vius que hi habiten i el medi, ja que gràcies a l'actuació del medi i dels èssers es crea un equilibri i una harmonia per a poder viure que, en el cas de que faltés algun, es crearia un desequilibri com és, per exemple, l'excés d'algues per la desaparició dels peixos. Per tant, trobem que hi ha una dependència entre els diferents organisme: en primer lloc s’alimenten entre sí formant així una cadena alimentaria en la que tots són necessaris però creiem que té un paper destacable els microorganismes (èssers no visibles) perquè actuen sobre tot el medi i són aliment per a molts organismes i s’alimenten dels èssers morts. No només s’alimenten sinò que a més a més en aquest equilibri també hi juga el paper que desenvolupa cadascú dins el conjunt d’èssers, per exemple, els microorganismes tenen una funció descomposadora i les algues donen hombra a els habitants de l’aigua. Per tant, hi ha una interacció entre èssers però cal dir també, que hi ha una interracció entre èssers i medi.És molt curiós l’ubicació que té cada organisme en l’espai, aquesta ubicació respon a les necesssitats que cada habitant té per a poder viure en el medi. Hem trobat dos aspectes que argumenten l’ubicació de cadascú: segons la seva alimentació i segons el seu medi per a poder viure. Per exemple, les serps d’aigua sovint les trobem bussejant entre les roques de l’estany per tal de no ser vistes per les seves presses, les granotes viuen a la zona papirs, ja que el seu hàbitat és semiterrestre i allí estan al mateix temps en el hàbitat terrestre com a l’aquàtic, el qual és imprescindible per reproduir-se, pondre els ous i mantenir la pell en bones condicions.
Per tant, entre tots els èssers vius de l’estany hi ha interaccions al igual que amb el medi directa o indirectament.
Al començar aquesta investigació, ja vam trobar una idea molt potent en el moment que ens va sorprendre la gran quantitat d’algues a l’estany : el canvi o modificació del medi al llarg del temps. I és que el medi està en constant canvi com a resultat de la interacció amb els éssers vius que hi habiten. Per tant tornem a trobar la importància entre el medi- éssers vius i la gran capacitat d’adaptació que té el medi cap als éssers vius i ells cap al medi.Per tant podem dir que en un microsistema hi ha: una gran dependència dels uns amb els altres, una constant interacció amb el medi i altres éssers vius, diferents maneres de viure dins d’un mateix entorn( cada animal s’adapta al medi tenint en compte les condicions necessàries per a sobreviure) i un equilibri on tots tenen un paper molt important en la vida dels altres.
Per finalitzar, hem après a anar seguint el treball segons els problemes o incognites que se’ns ha presentat a partir de l’observació directa a l’estany. Aquesta metodologia de treball científica ens ha semblat un recurs amb el qual els nostres alumnes, a partir d’una pregunta amb potencialitat, van adquirint progressivament coneixements i quant més coneixements més preguntes es fan. Els alumnes són la guia del seu propi coneixements segons què és el que vol adquirir i per tant cobreix les seves inquietuds segons els seus interessos.
.JPG)
.JPG)
